Quants pics hem sentit una cançó que sona casualment pel carrer i se'ns ha eriçat la pell, i instantàniament ens transporta a aquell parc mig amagat i fosc, o a aquell penya-segat on simplement vareu passar hores mirant-vos, sense dir cap paraula, amb carícies que ni tan sols necessitaven les mans.
És increible el que poden fer els nostres records, perque només amb una olor, un sabor pots sentir exactament la tristor que t'invaia quan aquella persona marxava o l'eufòria de saber que els seus llavis s'apropaven als teus. S'enrecordara ell/ella també? Te demanes si és possible estimar a una persona de manera oculta.... per sempre.
Es que hi ha poques coses que siguin tan fortes i intenses com els sentiments i els records. Molts de pics voldríem poder tornar enrera, com una pel.lícula, i reviure cada moment d'aquell dia tan especial, encara que només sigui per un minut.... tornar enrera.
Totes aquestes sensacions que te sorprenen sense esperar-ho i t'omplen d'enyorança perque saps que mai tornaran a ser realitat, però és inevitable: per sempre viuran dins el nostre cor.
Però nomes són records....
No hay comentarios:
Publicar un comentario